Cor de Ponent i Cor de Cambra del Cor de Ponent
Consort Pere Serra – Orquestra de flautes de bec de Catalunya
Eloi Fuguet, direcció del Consort
Felliu Llobet, viola de gamba
Miguel Alejandro Núñez, guitarra barroca
Ana Nicolás, percussió històrica
Pablo Acosta, direcció
NOTES AL PROGRAMA
Mateu Fletxa, dit “el vell”, per diferenciar-lo d’un nebot homònim també polifonista, és cèlebre sobretot com a cultivador del gènere poètic-musical conegut amb el nom de Ensalada. Ell en va ser l’iniciador i gairebé només ell el va cultivar. Les Ensaladas van ser recopiladas i publicades a Praga, el 1581, pel seu nebot Mateu Fletxa “el jove”, el qual va dir i destacar:
“las cuales (las ensaladas) aunque son viejas, ninguno antes de él las compuso, ni después (con preciarse todos de ellas) nadie las ha recopilado ni hecho estampar”.
Tot i així de les onze Ensaladas conegudes pels seus títols només ens n’han arribat sis: el Jubilate, el Fuego, la Bomba, la Negrita, la Guerra i la Justa. ¿Què és una Ensalada? La definició que d’aquest gènere en fa Sebastián de Covarrubias, autor del monumental diccionari de principis del segle XVll, ens en dona la clau:
“Y porque en la ensalada echan muchas yerbas diferentes, carnes saladas, pescados, azeytunas, conservas, confituras, yemas de huevos, flor de borraja, grageas y de mucha diversidad de cosas se haze un plato, llamaron ensaladas un genero de canciones que tienen diversos metros, y son como centones, recogidos de diversos autores. Éstas componen los Maestros de Capilla, para celebrar las fiestas de la Natividad; y tenemos de los Autores antiguos muchas y muy buenas, como el molino, la bomba, el fuego, la justa”.
Pel que fa a la composició cal destacar l´ús de diferents procediments: parts a tutti, a solo, a duo, en contrapunt a les parts més narratives, majoritàriament homofònic per a les cançons intercalades en la narració i utilització de la onomatopeia musical. Aquestes són les característiques principals del gènere, que tot i tenir alguna relació amb el quòdlibet, es desenvolupa d’una manera autònoma i específica. Va ser cultivat per diferents autors, entre els quals sobresurt Mateu Fletxa com a mestre que va fixar el gènere de manera definitiva. Tot això, sense obviar altres mestres que van participar en el gènere com Francisco de Peñalosa o Bartomeu Cárceres. No obstant aixó aquestes obres, que en veritat constitueixen una mena de madrigal humorístic, són, indubtablement, alguna cosa més. Són una mena de transició entre la música espanyola i la italiana.
València va arribar a ser a finals del segle XV, la ciutat més poblada de la corona d’Aragó on hi van confluir artistes i comerciants de tot Europa. Fou un punt clau per a l’intercanvi cultural entre Itàlia i la península, ja que la seva localització la va convertir en el principal port d’entrada dels manuscrits musicals procedents d’Itàlia. Durant la cort virregnal de Ferran d’Aragó, Duc de Calàbria, entre 1526 i 1550, la ciutat del Túria va ser considerada el principal centre artístic hispà gràcies a l’actitud humanística del Duc, que va impulsar les arts i les lletres. La seva capella músical va ser considerada una de les més importants de la Península Ibèrica. Es creu que Mateu Fletxa “el vell” va mantenir estrets llaços amb aquesta cort, arribant alguns musicòlegs, fins i tot, a afirmar que havia arribat a ocupar el càrrec de mestre de capella. La fama d’aquestes composicions va ser tan gran que algunes van ser objecte d’arranjaments per part de vihuelistes, com Fuenllana, Valderrábano o Pisador.
Com a mostra representativa d’aquest gènere, oferim en aquest programa dues de les onze Ensaladas que va compondre Mateu Fletxa: La Negrina i La Bomba. Les dues ens expliquen amb un llenguatge simple un seguit d’històries que posen en escena diferents personatges de la lírica tradicional com ara pastors i personatges de la història sagrada centrada en els fets de Nadal: la Verge, Jesús, Lucifer, etc. Els arguments narratius són diversos: un naufragi, el del home pecador, a qui salva l’arribada de Jesús, com a la Bomba. La Negrina es centra en un dels misteris que atorguen major grandiositat a la fe catòlica: La incorporació de Déu a la història humana i la seva participació en el “linaje humanal”. Totes aquestes “ensaladas” acaben amb una màxima en llatí que apareix escrita a l’estil d’un curt motet i que ens il·lustra sobre allò que en podríem dir la moralitat de la història, després de totes les aventures viscudes en clau de “docere et delectare”.
Per a completar el menú s’han afegit algunes de les peces més representatives del Cancionero de Palacio i alguns “hits” considerats monuments de la música renaixentista internacional. Tot això amanit amb diferents obres instrumentals.
¡Bon Profit!
Pablo Acosta
COR DE PONENT I COR DE CAMBRA DEL COR DE PONENT
El Cor de Ponent va néixer el gener de 2011 amb l’interès d’aprofundir en el repertori coral en tota la seva amplitud. Aquest fet el porta a abordar repertoris de molt diversa índole que van des de la música antiga fins a l’actualitat. Com a cor mixt a quatre veus al llarg d’aquests anys ha anat creixent, i actualment el cor està integrat per diverses formacions com son el Cor de Ponent, el Cor de Cambra del Cor de Ponent i el seu conjunt instrumental, tots sota la direcció de Pablo Acosta.
L’any 2018 va estrenar el seu programa Nadal Renaixentista, que ha portat amb gran èxit a les ciutats de Barcelona i Terrassa, i que va comptar amb la participació del Conservatori Municipal de Barcelona i el seu Consort de Flautes de Bec, i amb la ballarina especialitzada en Renaixement Laura Sintes.
El 2020 estrena a Barcelona la Suite de Nadal centrada en la Liturgical Suite d’Eugene Butler, amb la participació de la soprano Alicia Martínez Bonfill i l’organista Jaume González-Sierra. Amb la intenció de revaloritzar la música per a cor i orgue aquest concert s’ha interpretat a diferents llocs amb orgues d’interès, com l’església del Carme, la Cripta de la Sagrada Família i la Basílica de la Mercè a Barcelona, o també l’església de Sant Josep a Badalona.
El 2021 va portar el seu programa Spiritual Suite al Monestir de Sant Llorenç a Guardiola de Berguedà, dintre del cicle de concerts organitzats per l’associació Civitas Cultura.
El 2022 estrena el programa Cantem poesia juntament amb la pianista Irene Aisemberg amb una acurada selecció d’obres sobre textos de poemes d’autors com Federico García Lorca, Miquel Desclot o Joan Maragall, que porta a les ciutats de Barcelona, Tortosa i Pedret.
L’any 2023 estrena el Gloria d’Antonio Vivaldi a l’Església de St. Pau del Camp de Barcelona i al Monestir de Guardiola de Berguedà, amb la participació del Cor de Cambra del Cor de Ponent i l’Ensemble instrumental del Cor de Ponent.
Sopranos
Carme Guardia, Claudia Benito, Elisabeth Boada, Gisela Ruiseco, Irene García, Isabel Rodriguez, Laia Caballé, Lurdes Bañón, Mercè Raga, Núria López, Reina Baquer, Roser Pellicer
Altos
Aniya Iskhakava, Ariadna Pons, Dolors Sánchez, Eulàlia González, Ester Plana, Lourdes Marzo, M. Carmen Bonfill, Maribel Lobato, Maru Carpintero, Rafaela Subías, Roser Caballé, Tamara Topchi
Tenors
Camilo Buenaño, Eduard Calvo, Joan Manel Begué, German Buenaño, Marcel Molina
Baixos
Àlex Rodriguez, Carlos Pinilla, Gonzalo de la Vega, Joan Gallardo, Nicholas Cooper, Rafael Bonfill
CONSORT PERE SERRA, ORQUESTRA DE FLAUTES DE BEC DE CATALUNYA
El Consort Pere Serra, orquestra de flautes de bec de Catalunya, va néixer el 2012 amb la voluntat d’esdevenir un punt de trobada pels amants de les flautes de bec, un espai on poder fer música i compartir experiències al voltant d’aquest instrument. Dirigida per Eloi Fuguet, aquesta orquestra és oberta a flautistes de totes les edats, on no importa el grau d’experiència que tinguin amb l’instrument sinó les ganes de tocar-lo en grup. Tots els seus músics són amateurs: són, doncs, amants de la música. Il·lusió, feina ben feta i amor per l’instrument són les característiques d’aquest conjunt i que demostren en cadascun dels seus concerts i gravacions.
El Consort Pere Serra interpreta sobretot el repertori específic de consort o conjunt de flautes de bec, posant especial èmfasi en el repertori renaixentista, tot tenint una mirada oberta a la música d’altres èpoques. Actualment és conjunt resident a la Catedral de Barcelona.
Consort Pere Serra
Eloi Fuguet, direcció
Consuelo Arredondo, Xavier Artigas, Carme Batallé, Emília Cuenca, Daniel de Mas, Violaine Fedoroff, Josep Garcia Devant, María Jesús Leo, Mercedes López, Marià Marín, Àngela Marsal Cristina Martínez, Lluís Montoliu, Gemma Pellejero Victòria Pladellorens, Carmel Ramírez, Rafel Ribas, Edgar Rosés, Jordi Morera, José Luis Sánchez, Vera Sazonova, Jordi Serra, Yukiko Shimoyama, Salvador Soteras, Jaume Tort, Laura Trujillo, Montse Turull, Lali Vilert i Carles Viñals.
