NOTES AL PROGRAMA

Aquesta ciutat és molt famosa pels seus conservatoris, com ara, l’Ospedale della Pietà, els Mendicanti, els Incurabili, i l’Ospedale ai Santi Giovanni e Paolo, on, a última hora de cada dissabte i diumenge, i també en altres festivitats, s’hi fan concerts.

Amb aquestes paraules, Charles Burney, en el seu Viatge musical per França i Itàlia al segle XVIII, un diari de gran valor per a la història de la música, es feia ressò del frenesí musical de la Venècia del darrer quart del segle XVIII. Els Ospedali, creats inicialment com a centres de beneficència, van acabar convertint-se en veritables centres musicals reconeguts a tot Europa. S’hi proporcionava educació musical a noies òrfenes amb aptituds per a la interpretació instrumental i vocal, uns coneixements artístics que retornaven a la societat veneciana com a concerts per als mecenes, nobles i visitants il·lustres. Tot i que Burney va visitar Venècia algunes dècades després que Vivaldi acabés la seva etapa com a director a l’Ospedale della Pietà, Venècia seguia sent un dels centres d’activitat musical més importants d’Europa. Burney també ens deia:

Les joves feien mil jocs vocals, sobretot als duos, com volent posar a prova la seva gola i bon ofici; semblaven jugar, desafiar-se, mesurar qui arribava més alt, qui més baix, qui mantenia la nota més temps, qui feia els refilets més àgils i ràpids. Van acabar, com de costum, amb una simfonia.

Al març de 1703, Antonio Vivaldi va aconseguir la plaça de maestro di violino a l’Ospedale della Pietà, al juny de 1715 la de director del cor, i el 1716 va ser nomenat maestro di concerti. Vivaldi va treballar com a mestre i director del cor de la Pietà fins al 1740, un any abans de morir. A mitjan segle XVIII a la Pietà eren divuit coristes, vuit instrumentistes de corda, dues organistes, dues solistes vocals i dues mestres, algunes de les quals s’acabarien convertint en les virtuoses més destacades de tot Itàlia. La data i el motiu de composició d’algunes obres de Vivaldi són inexactes, però és segur que les obres vocals d’aquest concert van ser escrites per a la Pietà.

La primera part del concert comença amb la interpretació de tres salms pràcticament desconeguts, Laetasum sum RV 607, Laudate dominum RV 606 i In exitu Israel RV 604. Tots foren compostos per a conjunt de corda i cor a quatre veus, en una escriptura homorrítmica que accentua la claredat i compressió dels textos. Dos moviments d’ambdós concerts per a corda, el Concerto en do minore per archi e basso continuo RV 128, i el Concerto en do maggiore per archi e basso continuo RV 113, serveixen d’introducció als Salms. La segona part del concert té com a protagonista la que és, sense cap mena de dubte, l’obra sacra més coneguda de Vivaldi, el seu Gloria RV 589, estructurada en dotze moviments i escrita per a cor, orquestra i solistes.

Aquest programa tan sols és una petita mostra de l’exuberant activitat musical veneciana a l’època barroca. En aquest sentit ve a tomb recordar les paraules del gran Alejo Carpentier qui, a la seva novel·la Concierto barroco escriu:

Ara!, va udolar Antonio Vivaldi, i tothom va arrencar sobre el Da capo, amb un impuls tremebund, traient l’ànima als violins, oboès, trombons, regals, organets de pal, violes de gamba, i quant pogués ressonar a la nau, les vidrieres de la qual vibraven, pel damunt, com estremides per un escàndol del cel.

Pablo Acosta


COR DE PONENT I COR DE CAMBRA DEL COR DE PONENT

Sopranos
Àngela Gutierrez, Carme Guardia, Claudia Benito, Elisabeth Boada, Gisela Ruiseco, Isabel Rodriguez, Laia Caballé, Lurdes Bañón, Mercè Raga, Núria López, Reina Baquer, Roser Pellicer

Altos
Aniya Iskhakava, Ariadna Pons, Asumpta Ferran, Dolors Sánchez, Eulàlia González, Ester Plana, Graciela Colasuonno, Lourdes Marzo, M. Carmen Bonfill, Maribel Lobato, Maru Carpintero, Montserrat Carulla, Rafaela Subías, Roser Caballé

Tenors
Alejandro Gómez, Cinto Gil, Eduard Calvo, Joan Gallardo, Joan Manel Begué, German Buenaño, Marcel Molina

Baixos
Carlos Pinilla, Fernando de Diego, Gonzalo de la Vega, Jordi Giró, Jordi Miró, Rafael Bonfill, Ramón Viñas, Xavier Caballé

ENSEMBLE INSTRUMENTAL BARROC DEL COR DE PONENT

Marta Guillén, violí
Georgina Muntadas, violí
Irimia Menchero, viola
Feliu Llobet, cello
Daniel Ramirez, oboe
Jaime González-Sierra Moreno, orgue

Pablo Acosta, direcció